Curs català 2016-17, apunts personals. Alumne, José Macías.

Enllaços

Per escriure correctament. Fem-lo de la següent manera. També podem escriure directament al corrector.

• Obrim una finestra amb el traductor, on escrivim en català perquè el traductor ho traduexi al castellà, si tot s'entés:
• Obrim otra finestra amb el corrector
• Copiem la redacció en català i la copiem al corrector, verifint els errors.

• Exemples de verbs:

  • prendre  | anar |  conèixer | escriure | fer | tenir | caber | saber

Intermedi 3 | Accents oberts / tancats.

Notes

1. Quasi sempre, abans d'una "es" porta una "g". exemple: Platja -- plantges
2. A la meva amiga Ceci no li agrada la Ç trencada. (Ça Ce Ci Ço Çu) [aprofitant aquesta idea: 'a la amiga tonta, la Gegi, no li agrada massa la J]
3. SS o S
   1. Tots els derivats de una mateixa paraula són sempre iguals (sonores o sordes) [Passos... Trossos... Casa...]
   2. Totes les paraules acabades en _missió, _gressió i _pressió s'escriuen amb SS
   3. paraules: "Es necesario ponernos a ello" --> "És necessari posar-nos"
   4. TOTS els femenins d'una professió fan servir "SS" menys 'princesa' 'pagesa' i 'marquesa' (Aquesta pagesa va de princesa i no arriba a marquesa)
      1. els adjectius, substantius acaben amb una s. coix -> coixesa; noble -> noblesa; pobre -> pobresa
4. Entre bocals, els so 'shsh', ho escribim IX: caixa, aixella. (Com llegiries "deixeu" o "mereix"?)
5. G o J. Truc del almendruc:  davant E / I posarem la G: Gerani, girar. (recorda que e/i tampoc tenen ç)
           davant A / O / U --> J: Jaume, Joc, juliol
   1. La girafa no hi cab al garatge
   2. Tinc una platja al meu jardí, on jugo.
   3. Escepcions? Es clar!!!
      1. Com se escriu 'progecte'?, Aixi no!!!, si trobes això de JEC, se escriu idem: projecte, injectable objecció
      2. I a més: Jesús és fill de Jehovà | Tens jeroglífics al jersei | Jeu al terra o et mato, jerarca!

Verbs:

Hi han uns cuants verbs mal pari... perdó, que tenen particularitat;

Alguns hem de saber que s'escriuen amb o, tot i que ho diem amb u. són: collir, cosir, escopir, sortir, tossir. Tu proba; Com ho escoltes? amb u, oi? doncs, ja veus.

Terminacions

• Quan acaba en "cu", el femení acaba en "cua"; Innocu - innocua. Promiscu - promíscua. (Plurals en "cues")
• Però si acaba en "c", el femení acaba en "qua"; oblic - obliqua. Inic - iniqua. (Plurals en "qües") I A MÉS: "qua" es diftong... atent al accent!
• Plurals   
  • Algunes paraules són nazis (ss) i d'altres no, Quines? I JO QUE SÉ !!! (Això està fet per embolicar. Dius que es nota al parlar? que es nota!? vinga! Tambè diuen que en nota la diferència entre la 'b' i la 'v' en castellà... ya, en el temps de cervantes. )
        Cas, plural casos. País - Països. Gas - gasos. espòs - esposos

  Diferent del castellà

  ambaixada | assassí | avaluar | rancorós | assemblea | mevarella | monestir | resplendent

  ---

  
  

  Per què embolica treure, jeure i néixer?

• Que aquesta utilitzen la A quant és tònica, en comptes de la E. Ho has entès? jo tampoc.
      Verb "veure": Jo veuré, tu veuràs, ell veurà... (això es normal)
      Verb "treure": Jo trauré, tu trauràs, ell traurà... (anomalia, caos)
• Quan és tònica, s'utilitza la E, però quan és neutra posem una A (Nota quan=cuando, quant=cuanto

• ELS VERBS:

  • prendre  | anar |  conèixer | escriure | fer | tenir | caber | saber

LA U i la mara que...

Recordat; la 'o' tònica (no la Schweppes), es sol pronuciar com 'u', però hi ha 13 milions d'accepcions.

• Algunes s'han de memoritzar: 'avorrir', 'cobrir', 'botifarra', 'sofrir' (jo sí que estic sofrin)
• D'altres tenen una grafia diferent quan li be d'gust: boca - bucal; jove - juvenil; món - mundial, home - humanitat. (i així mig milió de paraules més)
• També tenim els verbs 'poder' i 'voler'
  • Poder, present del subjuntiu: Jo pugui, _ puguis, _ pugui, _ puguem, _ pugueu, _ puguim.
  • Voler; present del subjuntiu: Jo vulgui, _ vulguis, _ vulgui, _ vulguem, _ vulgueu, _ vulguin

Regles de accentuació en catalan

Agudes:

• Si terminen en vocal / vocal+s / en / in
• Exemples: Català, però, tambè, Dublìn.
  • Les contràries: sempre, porta, oberta

Planes:

• Se accentuen si no terminen en cap dels casos anteriors.
• Exemples: exàmens, difícil.
  • Contràries: excepte, properes

Accent vocal E:

• En paraules agudes casi sempre ho porta obert, excepte en verbs futurs (aniré) més derivats de bé, té; paraules com és, només, després, accés, congrés.
• En planes també ho porta obert gairabé sempre, excepte en infinitius dels verbs créixer, néixer, ésser; i paraules préstec, cérvol i préssec.
• En esdrúixoles ho porten casi bé sempre. Excepcions com església (i alguna més)

Accent vocal O

• (Agudes: ´ ) en les paraules agudes gairebè sempre porta l'accent tancat, excepte en unes paraules això, allò i però.
• (Planes: ` ) en les paraules planes gairebè sempre porta l'accent obert, excepte en paraules com estómac, córrer i les seves derivades, i en formes verbals fórem, fóreu, fóssim i fóssiu


MEMORITZA AIXÒ
La E solen ser obertes en paraules agudes (i ho posan dificil amb: aniré, faré, bé, té, és, només, després, accés, congrés
La E i la O solen ser obertes, en les planes. (per això lo normal s'ha de memoritzar [ créixer, néixer, ésser], a mès de préstec, cérvel i préssec)
La E i la O solen ser obertes en esdrúxoles (algunes normals com església, fórmula, pólvora...)

Accent vocal U, I:

• Sempre tancat quant toca.

Essa:

• (Sorda) El podem escriure amb 's', 'ss', 'c' i 'ç'.
  • S: A començament de paraula; darrere i davant de consonant; al final de paraula.
  • SS: Entre vocals. Veure totes les paraules amb SS
  • Ç; Davant de 'a', 'o' i 'u'
  • C: Davant de 'e' i 'i'
• Essa sonora:
  • S: Entre vocals
  • Z: A començament de paraula, enmig de paraula, darrere de consonat o en posició final.

Dièresi

Els dos puntets sobre la u. (Ex: güarra, hui! perdó, es en castellà)
Saps llegir 'quatre'? perquè no li cal dièresi... I pinguí? Posa dièresis atontao! perdó, volia dir capsigrany.
    Recordes els hiats? (aire, ai-re. caure, cau-re) la dièresis és el enemic del hiat, i el mata; (proveïdor, pro-ve-i-dor. aïllar, a-i-llar).

Hi han escepcions? Es clar, serás tonto, perdó; seràs pallús.
 - Si ja porta accent, no li cal (país)
 - i, u dels prefix; (reunificar, autoNoSeQuè, etc)
 - Los sufixos isme, ista; egoisme, egoista, idiotista.
 - I ara átate los machos: els infinitius, futurs, gerundis i condicionals dels verbs de la tercera conjugació (torna a llegir-lo, vinga, sense odiar-lo) exemples: agrairé, obeint, traduiria, seduir, conduir , conduirè... Aviso a navegantes! mols participis si que ho porten; gratuïta, heroïna, veïna. De bojos, totalment.

Complement preposicional

(Massa nom per tan poc)
Són aquestes: a | en | de | amb. Es poden substituir per el famosos pronoms febles: en | hi

  Contribuiran a l’obra del poble | Penseu en el poble | Només parlaven de les dones del poble
Substitució per pronom febles:
     Si tenim una de; a en -> Es va recordar de sus difuntos -> se'n va recordar
     Si tenim al/en/amb/per, HI:  es conforma amb la fea; s'hi conforma / S'estima a la guapa; s'hi la estima. 

Definicions

Substantius:

Es un mot variable (En génere, nombre) que designa persones, animals, coses i idees, (concretes o abstractes)

Advervis:

Son paraules invariables que ens permeten expressar nocions de lloc, temps, dubtes, etc.

• Exemples:
  • De manera; a poc a poc, sobretot, malament...
  • De lloc; aquí, allà, ençà...
  • De quantitat; molt, poc, massa...
  • D'afirmació; sí, prou, també,sense dubte...

infinitius:

La forma que busquem al diccionari, tenen propietats léxiques properes al nom. Expressa una acció de forma impersonal atemporal. En català els infinitius terminen en -ar, -er, -ir o -re.

Gerundi

És una de les formes no personals dels verbs. Indica que l'acció està passant al mateis temps que una altra acció, o al mateix temps que s'està parlant. Els gerundis acaben en -ant, -ent i -int, (cantant, movent, dormint). Es: "Estan tocant la nostra cançó", gerundi: tocant

Participi

Això tampoc te forma personal. Cantat és el participi present (o gerundi) de cantar; cantat, cantada, cantats. El participi passat es fa servir per a formar els temps compostos: he cantat, han sortit..

. Parts de l'oració

Subjetce i predicat: JO ... he fet algo | subjecte el·líptic: "Volem pa amb jamó de jabú", El·lilptic: nosaltres.

Complement directe:

(És el destinatari del verb)
l'acció expressada pel verb, "Ahir vaig veure al teu fill". A quí vaig veure? Aqui 'al teu fill' es la resposta, aquest és el CD (Si pregunto 'amb qui' no es CD).

• Es substitueixen per pronoms; determintas: el, la, los, las (l'_); indeterminats: en; neutre: Ho. "Ahir vaig veure al teu fill" - "Ahir vaig veure'l" o "Ahir el vaig veure"
• CD femení, te una particularitat ortogràfica; l'alço - la utilitzo, un porta apóstrof, l'altre no. Regla; si el pronom 'la' va davant vocals 'a', 'e', 'o', sí que s'aprostofan, pero si va davant 'i' o 'u', no porten apóstrof si la vocal següent es àtona ("la utilitzo") però ho porta si és forta (l'illa, l'ungla)

CD neutre

• representat per això, allò o tota una frase: se substitueix per HO. Busco allò; Ho busco / Ell volia que vingués; Ell ho volia

CD indeterminat

• EN; En tinc molts llibres, en tinc tres de bons "Tens gana? - No, no en té pas". Se utilitza en quantitatiu: en tinc molta (d'alguna cosa), també s'apostrofa: Encara no n'he venut cap. Exemple indeterminat:
• "Porta'n sempre" quan es pot referir a qualsevol cosa, si es refereix a algo determinat (la paraula ho diu) seria: "Porta'l sempre" p.ex. un relotge.

 

	Davant consonat	Davant vocal	Darrere consonant, 'o', 'u' en diftong	Darrere vocal
el	el faig	l'expulsen	acompanyar-lo	faci't
la	la vèiem	l'(a, e, o): l'alço la (i, u) la utilitzo	escoltan-la	paga-la
els	els rentaré	els indiquen	convideu-los	vendre'ls
les	les regaven	les augmentaran	atrapant-les	remena-les
en	en tenen	m'agafaran	trieu-ne	compra'n
ho	ho dic	ho explicareu	empenyent-ho	regala-ho

 

Complement indirecte (CI):

No introduit per res o bé per article indeterminat (un, una, uns...) quantitatiu (molts, pocs, diversos...) o numeral (dos, quatre...): se substitueix per EN. Busco vuit bolets: En busco vuit.
"He fet un petó a en Jordi"; 'un petò':CD, 'a en Jordi': CI
"M'ha fet un petó"; 'M'ha': CI; 'un petó': CD

• "-li" després del verb
• Els portaré un regal (a les nenes o els nens)

	Davant consonant	Davant vocal	Darrere consonant 'o', 'u' en diftong	Darrere vocal
li	li	li	-li	-li
els	els	els	-los	'ls

Maregem-nos amb els pronoms de CD, CI i circumstancials

determinats	indeterminats	Neutres
Vols aquest tovalló?	Vols un tovalló?	Vols aixó?
Vols aquell tovalló?	Vols algun tovalló?	Vols alló?
Vols el tovalló?	Vols tovallons?	Vols alló que t'he comprat?
EL vols?	EN vols	HO vols?

Exemple útll: Té el queixal trencat, llavors HI VA AL DENTISTA; es queda els teus diners i el queixal, llavors EN TORNa DEL DENTISTA (complements circumstancials)

Notes diverses

• Les terminacions dels verbs, quan és bocal àtona s'escriuen en 'a', menys en vine, corre, obre, omple.
• Treu-ne; davant un diptongo, el pronom no porta apòstrof
• Sinó / si no.
  • No he dit que estic tonta, sinó refredada
  • aquesta caca no la he fet jo, sinó el meu gos.
    • (És com dir més aviat)
  • Vés-tèn si no et mato.
  • trenca la porta, si no, no et sentiré.   

Diftong

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa sil·laba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. En català hi ha dos tipus de diftongs: creixents i decreixents.

Decreixent: Una vocal forta i una vocal feble / dues vocals febles seguides; ai -> des-mai / ou -> mou-re

Creixents:
Formats per g/q + u + vocal qualsevol
ai-gua / ai-gües / pas-qua / fre-qüent / quo-ta

Hiat:
Quant dos vocals juntes formen dos sil·labes; di-a, su-ar

Atenció: les combinacions de i+vocal / u+vocal no solen formar diftong; es-tu-di-ant, su-ar
A més! Per trancar el diftong s'usa un accent o una dièresi (si ho permeten les normes generals); pa-ís; pa-ï-sos. Això vol dir que els diftong no necesiten accents (peró segueixen les regles).
Les paraules en diftong no es considera vocal, per tant, no cal accentuar; exemple: Manlleu (Man-lleu), com que les planes s'accentuen, amb diftong també; anàveu (a-nà-veu)

No diftons (són semiconsonants): noia (no·ia), reien (re·ien), joia (jo·ia), peuet (peu·et)...

Pronnoms Hi, EN. Amb verbs de moviment

Ve de Villatortas de Zambrano -> En ve.
Sóc al vàter. -> Hi soc
Anirem a la merd... -> Hi anirem
en indica origen o procedencia (algo que ve d'algo; "surt poca aigua de..."->"en surt poca.") / hi indica situació o direcció (i la resta de situacions)

Expresions sense errades

(preg) Per què pot dir...?
perquè sabia que era cert
li portava una comissió de part...
ella va pressuposar amb orgull...
es casaria amb ella quan s'assabentés que...?
sentiments envers el seu espós

Amb una s:

posar, (una cosa en un lloc)

pesar, (messura)

casa, (una cosa amb portes, finestres i un vàter)

cosa, (qualquier cosa)

Amb dues s's:

Passar, (passa la pilota, cristiano.)

Passa, (de un pasito, o de una epidemia gripal)

Passat, (els temps millors)

Bassa. (On juguen el nens i desprès es refreden)

Massa. (que no ho pots aguantar)

NOTA: si té dos a's, va com dos s's

Pessic

Passos (paso a paso)

Ossos, plural del os, no el yogui, sinó els que es trenquen.

Per finalitzar, insults que podem dedicar als que han filat tan prim inventat aquesta ortografia, que facilita la lectura, pero impossible de escriure sense corrector:
gamarús, pallús, galifardeu, carallot, bufagaites, poca-vergonya, imbècil, inútil, tros de quòniam, bardaix, meuca, bagassa, barjaula, barbamec, nyicris, esquifit, escanyolit, estaquirot, mitjamerda, menjamocs, blaver, Bandarra, ...

Enllaços

Fes-lo servir de la següent manera

• Obres una finestra amb el traductor, on escrius en català perquè el traductor ho trauexi al castellà, si tot s'entés:
• Obra otra finestra amb el corrector
• Copia la teva redacció en català i copiala al corrector, verifica els errors.

Informació

Diari Ara

La vanguardia

El periódico

Ciencia i cultura

Religíó